Ex 29

9 02 2009

Ex. 29
A) Maria Mercè Marçal va ser una catedràtica, poeta i traductora , que va néixer l’any 1952 i va morir l’any 1998. Massa curt
B)
-El tema és l’amor.
-L’estructura no és això!!
-A-B-C-D-E-D
-D-A-E-B-D-C
-C-D-D-A-B-E
-E-C-B-D-A-D
-D-E-A-C-D-B
-B-D-D-E-C-A
-E-D-D.

- Primer paràgraf: Que li dedicarà poc temps a l’amor.
- Segon paràgraf: Que necessita treballar.NO
-Tercer paràgraf: Que intentarà tenir més temps lliure.
-Quart paràgraf: Voldria tenir tot el temps del món per poder dedicar-se al amor.
-Cinquè paràgraf: Que li falten diners per viure però el seu treball li agrada, amés li agrada estar sense fer cap cosa.
-Sisè i setè paràgraf: Que vol estar més temps amb l’amor i te poc temps.
- En resum que estima algú, que treballa molt i que la deixa molt temps sola i que voldria estar amb ell més temps i que els i falten diners però ella no vol treballar.
- El to és alegre i la intenció és elegíaca.
C) –Els versos tenen 10 síl•labes i la rima és assonant.
- Es tracta d’una sextina.
- En general moltes coses com per exemple: “Vol construir amb els maons del lleure” o “consagrar-te per setmana”.

D) El poema tracta sobre dos enamorats que passen temps allunyats i que els i falten diners????. La rima és assonant amb 10 síl•labes per versestrofa. Es tracta d’una sextina amb to seriós.

Es tractava de fer UN comentari, no de respondre preguntes per separat. Com a preparació per fer el comentari està bé, però no ho és. A més, és farcit de faltes, per tant no t’has preocupat gens ni mica de fer-ho bé. També t’equivoques en moltes de les teves consideracions. Tens un 3,5.





Les ensaïmades corretgides

21 01 2009

Ensaïmada, oh ensaïmada,

tros de pasta enrotllada,

que fas las delícies de la gent

quan jo et menjo, em poso content!

Quan veig a en Pau,  em diu alegrament

que la esnaïmada no li agrada gens

i jo li dic cridant :

“Que callis ignorant!”

En conclusió

i per finaltizar el pregó

vos diré que una ensaïmada

és una passada!





Ex 11 corregit

21 01 2009

Ex 11 23 11 2008 En el següent text donaré unes quantes raons per mantenir els propis ideals i conviccions per no trobar-se en una situació difícil de resoldre. Primera i més important, fes sempre el que dicti la teva religió i defensa els teus ideals, en cas que no tinguis cap religió ( és a dir que ets ateu), pensa en el que faria l’Obama i ho medites, i si no surt res el que digui el teu cor. Segona, qualsevol qui vulneri la teva forma de pensar, i vol que facis el que la seva manera de pensar vol que faci ell, oposa-t’hi! Li dius que no, i si no et fa cas el denuncies i el portes a judici. Tercera. Si per culpa de la mala persona mencionada anteriorment et fiques en un bon embolic, com per exemple que et sotmetin a judici o fessin servir una llei de les seves, segueix el que dicti la teva forma de pensar i fuig com sigui, però si això no resulta, compleix el càstig amb honor i dignitat. Per últim, fes que tota la gent pensi com tu per tots els mitjans possibles i així fer un món molt millor. Nota :Aquest últim paràgraf només serveix per omplir les paraules que faltaven. No em faig responsable de les conseqüències que comporta a una persona, duu a terme el que posa en ell.

Ad: 2

Chr:1,75

Chs: 1,75

Corr: 2

Qual: 2

Total: 9,5

Final: 8,75





Les ensaïmades

15 01 2009

Ensaïmada, oh ensaïmada,

tros de pasta enrotllada,

que fas las delícies de la gent

quan jo et menjo, em poso content!

Quan veig a en Pau,  em diu alegrament

que la esnaïmada no li agrada gens

i jo li dic cridant :

“Que callis ignorant!”

En conclusió

i per finaltizar el pregó

vos diré que una ensaïmada

és una passada!

Tens un Notable





Ex 11

23 11 2008

En el següent text donaré unes quantes raons per mantenir els propis ideals i conviccions per no trobar-se en una situació difícil de resoldre.

Primera i més important, fes sempre el que dicti la teva religió i defensa els teus ideals, en cas de que no tinguis cap religió ( és a dir que ets ateu), pensa en el que faria l’Obama i ho medites, i si no surt res el que digui el teu cor.

Segona, algú vulnera la teva forma de pensar, i vol que facis el que las seva manera de pensar vol que faci ell, oposa-t’hi! Li dius que no, i si no et fa cas P el denuncies i el portes a judici.

Tercera. Si per culpa de la mala persona mencionada al apartat anterior et fiques en un bon embolic, tipus que et sotmetin un judici o fessin servir una llei de les seves, segueix el que dicti la teva forma de pensar i fuig com sigui, però si això no resulta, compleix el càstig amb honor i dignitat.

Per últim, fes que tota la gent pensi com tu per tots els medis possibles i així fer un món molt millor.

Nota :Aquest últim paràgraf només serveix per omplir les paraules que faltaven. No em faig responsable de les conseqüències que comporta a una persona, duu a terme el que posa en ell.

Ad: 2

Chr:1,25

Chs: 1,75

Corr: 1

Qual: 2

Total: 8





Ex 10 pàg. 50

19 11 2008

El dia començà tranquil a les oficines de la TIA, i els nostres dos agents han arribaren com sempre tard. Tot està normal? No! Per mera casualitat el professor Bacteri  deixà un potet amb urani enriquit al barret den Filemón. Quan en Filemón entrà al seu despatx i desà  el seu barret li van caure cabells a causa de la radiació. Quan en Mortadelo veié això esclatà a riure. En Filemón enfurismat llançà el pot amb urani per la finestra,  el Super entrà per la porta i escridassà a en Filemón i li digué que si no trobava el potet el faria fora de la Tia i el desterraria del País. En Filemón desesperat començà a buscar-lo per tot arreu i quan ja ho donà per perdut i anà a la TIA per firmar el “finiquito” i la seva sentencia de mort es trobà amb el professor Bacteri. Aquest li digué que ot era un mal entès ja que el urani estava caducat i nomes aconseguia fer caure el pèl. Després d’això no sen va sabé res més d’en Filemón ni el Bacteri.





oncle amaro.

11 11 2008

El meu oncle es deia Amaro i s’havia mort pel cap baix vuit vegades abans de morir-se. N’era un especialista, de morir-se, i sempre ho feia amb molta dignitat. Tot i que el meu oncle era un apassionat de la vida, li encantava morir-se, deia que quan moria anava al cel, que segons ell era una mena de bar on servien pernil de “jabugo” gratis amb molt von ambient, que el purgatori és literalment una sala d’espera interminable i molt avorrida i que el infern era una discoteca sense noies maques i on només sa pot veure aigua a cinc euros  el got. Ell sempre anava al cel a fer gresca alegrament amb els seus amics i prendre vi.





Deures problemàtics -exercici 24

10 11 2008

Anècdota: 1era persona: Quan jo era petit ( 5 anys més o menys), el dia dels reis, em vaig aixecar per la nit a fer pipí, de cop i volta vaig girar el cap ,cap el menjador, i vaig veure espantat com els meus pares posaven els regals allà. En aquell moment em vaig adonar que havia perdut una petita part de la meva infància al descobrir que els reis mags no existien.

3era persona: Quan ell era petit, va sortir per la nit a fer pipí durant la nit de reis. De cop i volta girar el cap, mirant cap el menjador i va veure espantat com els seus pares posaven els regals allà. En aquell moment es va adonar que havia perdut una petita part de la seva infància al descobrir que els reis mags no existien.





Les descripcions

5 11 2008

Descripcions subjectives:

Text 1( positiva): Just obrir la porta d’aquella cambra, un càlid formigueig m’envaí. Aquella cambra era tant acollidora que em sentia immune a tot el que succeïa a fora, era com si estigués dins d’un capoll, on em podia resguardava del fred, molt acollidor. Estava molt ben decorat, em recordava a les habitacions que surten a les revistes de decoració.

Text 2(negativa): Just obrir la porta d’aquella cambra, l’aire gèlid em penetrà fins al moll de l’os. Cap paraula de la nostra llengua podia fer descriure aquella habitació. Tot era tan humit, que semblava que hi hagués caigut un xàfec dins de la cambra. Aquet indret tan sinistre em va recordar una vegada que vaig fer una excursió a una mina mig inundada.





IMPERIVM I La Guerra de les Gàlies

22 10 2008

Aquest joc de HeaminotGames és l’inici d’una saga de jocs creada amb colaboració espanyola.

“Septembre de l’any 51 a.C. La conquesta de la Gàlia es troba ne el moment desiciu. Las legions de Roma, al cap devant de Juli Cèsar, avançan am pas ferm. Les aguerrides nacions gales es prepareb per l’inavitable batalla… El desenllaç és a les teves mans.”

Sí en sentir això espereu una gran recreació bistòrica espereu malament perquè això d’històric no en té res xD. Aquest joc barreja estrategia històrica amb fantasia tipus objectes màgics, druides, deus, etc.ñ

La recreació del mapa està molt ben feta. Pots escollir el mapa en 3 estacions: primavera, tardor i hivern. A la primaver els arbrés són verds, creixen molses i herbes per les ruines i les collites encara no han sortit.  A la tardor els arbres adquireixen un color marronòs igual que la herba, i les collites han sortit ( es veu el blat com ha crtescut) i l’hivern els abres, tret dels de fulla peremne que nomès són plens de neu, perden completament les seves fulles, el terra es cobert de neu ( quan un soldat camina per damunt deixa les petjades xD) i els edificis apareixen coberts de gébre.

La qualitat de les tropes es mol bona (semblen soldzats romans trets de l’Astèrix): pots escollir formacions, necesiten menjar per que si no es moren, etc. A més diuen frases que enganxen com: “Per jupiter”, ” Ave imperator”, ” Veni, vidi, vici”, etc, que donen la impresió que ets a la Roma imperial. Les tropes en aquest joc les has de anmar desbloquejant investigant noves armadures, jocs al coliseu, etc.

En quan als edificis etas molt treballats ( el que no es pot empassar per cap costat es que els gals tinguin un coliseu). Lo bo o dolent, segons el punt de vista des de on ho mirirs, es que no pots construir, si no que al començar la partida posen uns edificis i has de passar amb ells durant tota l’estona. Començes amb una fortificació i una petita vila. Desprès has d’anar conquerint més viles, fortificacions, una mena de castells que et donen un plus de menjar o diners i campaments de mercenaris teutons (alemanys, germànics).

La música recorda a marxes imperials romanes. A més el soroll d’ambient està molt ben fet, se sent el vent, els llobs udolant,etc.

Com la gran majoria de jocs d’estratègia conte un creador d’escenaris, un mode normal, un on-line i diverses campanyes. També te uns quants trucs els quals nomenarè tot seguit:

selu.AddBonus(400,400,200,200,20000) Millora les habiltats de les tropes.

selu.SetLevel(100) Puja la unitat desitjada al nivell 100.

selu.Heal(10000) Cura una quantitat equivalent al que hagis posat entre parentesis.

ExploreAll Explora el mapa sencer. ToggleFog treu la boïra de guerra.

sels.SetGold(10000) Et dona una quantitat equivalent al que hagis posat entre parentesis. Si cambies gold pero Food o Population et donarà menjar i població respectivament.

En resum aquest joc et fara passar moltes bones estones, però no apendras molt d’història, potser apendràs algunes frases en llatí. Tret d’això també hi ha dos Imperivms més, ia aquest si que contenen coses d’història.